Formulari de cerca

SIMPOSI 2017 ANTELLA: NOMS, AIGUA, GENT
Simposi és una reunió d’especialistes que es reuneixen per a tractar un determinat tema. En el nostre cas, el lema pretén aclarir el tema. Com hauran pogut observar, el lema no porta cap connector, però sí un ordre, una jerarquia. En primer lloc, allò que ens uneix i ens dona sentit, el topònim Antella, seguit de tres paraules per millor comprendre’l: els altres NOMS d’Antella; la nostraAIGUA, necessària per a la vida de la GENT que ací ha viscut, que ací vivim i que hi viurà.

Antella: noms, aigua i gent

Un simposi per a estimar el nostre poble

Els dies, divendres 6 i dissabte 7, d’octubre de 2017 la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Antella organitzà el simposi Antella: noms, aigua i gent per re-conèixer la realitat del poble d’Antella. En primer lloc, l’ajuntament d’Antella va retre un homenatge de reconeixement a l’historiador local, En Joan Francesc Herrero i Piqueres, pels seus treballs i afanys per donar a conèixer la memòria col·lectiva del nostre poble, tot aprofitant que feia trenta-cinc anys que va publicar Antella, un poble. La presentació, la qual podreu trobar a sota, la va fer Francisco Martínez Alberola. 

A les sessions que seguiren, Paula Sarrión dissertà sobre els orígens i evolució de la Torre d’Antella; Isaïes Minetto ens va il·lustrar sobre les etimologies dels noms (topònims, hidrònims, patronímics,...) presents a la nostra vida diària; Tomàs Peris, mitjançant una sèrie de documents i imatges històriques, va explicar la importància de l’assut d’Antella; finalment, Alejandro Conejero, ens va donar una visió detallada i completa de l’evolució demogràfica del nostre municipi, des del segle XIV fins l’any 2017 del segle XXI.

SARRIÓN PÉREZ, Paula. Antella. La torre àrab.

Paula Sarrión Pérez, va nàixer a Alzira, l'any 1984. Arquitecta titulada a l' Universitat Politècnica de València, l'any 2009, i màster en Conservació del Patrimoni Arquitectònic amb matrícula d'honor, l'any 2013. Va desenvolupar el treball d'investigació final de màster sobre la torre àrab gràcies a una beca que li va permetre treballar a l'ajuntament d'Antella. És amant de l'arquitectura històrica, de les llegendes i dels mites que envolten estes construccions.

MINETTO GOZÁLVEZ, Isaïes. Noms.

Isaïes Minetto Gozálvez (Antella, 1962) Llicenciat en filologia hispànica, especialitat valencià, per la Universitat de València (1986), compta amb la diplomatura de filologia semítica, per la Universitat Central de Barcelona (1989) i estudis de llengua portuguesa, a l'E.O.I. de València (2006) així com de romanés (2007) Ha traduït autors àrabs (M. Xukri i N. Mahfuz) al català; també ha realitzat estudis sobre toponímia i dialectologia, tot treballant com a mestre de valencià. Com a poeta compta amb el Premi ciutat Mislata literatura breu, edició desembre 2014, amb el seu poemari L’Altre. Actualment té la plaça a l'I.E.S. Maria Moliner, de Sagunt-Port. La seua passió és la poesia i les etimologies.

PERIS ALBENTOSA, Tomàs. Aigua.

Tomàs Peris Albentosa (Alzira, 1954), Premi Extraordinari de Licenciatura i Premi Extraordinari de Doctorat (Universitat de València). Com a investigador, s’ha centrat en els aspectes socials i econòmics de la Ribera del segle XV al XIX. Autor dels 6 volums que integren la Història de la Ribera publicada per l'editorial Bromera entre els anys 2001 i 2011. Fa 25 anys que ve analitzant els usos de l'aigua en el territori valencià en general, entre els segles XIII i XIX, i la Sèquia Reial del Xúquer i la d' Escalona com investigació monogràfica. És autor dels llibres Privilegiados, marginados y campesinos (1986), Regadío, producción y poder en la Ribera del Xúquer (1992), La Séquia Reial del Xúquer, 1258-1847 (1995) i La gestió hidràulica en la Séquia d’Escalona, 1605-1993 (2003) i Els molins d'aigua valencians (segles XIII-XIX) publicat en l'any 2014.

CONEJERO NOGUERA, Alejandro. Gent.

Alejandro Conejero Noguera (Antella, 1955), llicenciat en Geografia i Història per la UNED l’any 1998. Va obtindré la Diplomatura de Treball Social a la UNED el 2009. A l’actualitat treballa com a Treballador Social, a l’Institut Valencià d’Acció Social-Sanitari. Historiador per vocació, ha escrit nombrosos articles sobre demografia i podem dir que és el millor especialista en demografia del nostre poble, sobre el qual ha escrit nombrosos articles i el llibre L’abolició del Règim feudal a Antella (1750-1859) (2002). Li agrada el cinema, practicar senderisme per les muntanyes valencianes i sent vertadera passió per la Història del País Valencià, especialment, la referida a Antella.

MARTÍNEZ ALBEROLA, Francisco. Presentació de Joan Francesc Herrero i Piqueres.

Francisco Martínez Alberola (Antella, 1970) És titulat superior de clarinet pel conservatori superior “Óscar Esplà” d’Alacant (1995) i Llicenciat en Història i Ciències de la Música, per la Universitat de La Rioja (2004). Des de 1996 és professor de música en Educació Secundària Obligatòria. L’any 2010 va obtenir el diploma d’estudis avançats (DEA) en la Universitat Politécnica de València. Ha escrit diversos articles en revistes de divulgació (Segobricensis, La Lloca) i científiques (Revista de Musicologia) i ha publicat el catàleg del fons musical de la Col·legiata Basíl·lica Santa Maria de Xàtiva. L’any 2013 va guanyar el premi ciutat de Xàtiva d’assaig i investigació “Carlos Sarthou” amb el treball Música a Xàtiva entre dos segles. Actualment realitza una tesi doctoral sobre la música a la Col·legiata de Xàtiva en el segle XIX.