Formulari de cerca

Antella

HISTÒRIA D'ANTELLA

El nom Antella té un origen preromà. La forma prové del llatí ANTAE, que significa “barrera”. La forma diminutiva d'ANTAE, ANTICULA, en la seua evolució medieval donaria el nom actual "Antella".

 

Les primeres referències de poblament són les restes d'un poblat iber dels  segles III a I a.C. on encara hi ha llenços de la muralla i s'ha trobat  ceràmica en abundància.

Després de conquerir València, el rei Jaume I conquistà Antella l’any 1244. Probablement, Guillem de Fabra, cavaller que va lluitar junt al rei durant la conquesta de València, fou el primer senyor d’Antella. Malgrat tot, la poblacio va ser morisca de manera majoritària fins al 1609, any en el qual una orde reial manà la completa expulsió dels moriscos.

Difós el Cens de Floridablanca del 16 de novembre de 1786 ,Antella tenia un cens de 688 habitants, dels quals 175 eren homes fadrins, 174 dones fadrines, 145 homes casats, 174 dones casades, 11 homes vidus i 27 dones vídues.

L'Escriptura de redempció del senyoriu d'Antella. El 26 de gener de 1859 els veïns d'Antella, mitjançant una acta notarial, acorden pagar al comte de Ròtova, l'últim baró d'Antella, la quantitat de 400.000 reials de velló en compensació pels més de 20 anys que no li havien pagat les rendes (des de 1835) i perquè renunciara als drets que la casa comtal de Ròtova tenia sobre la baronia d'Antella. Antella, al igual que la resta de pobles de la Ribera, abandonava el feudalisme que s'havia mantingut des del segle XIII, per acollir el liberalisme, fins a hui.

Segle XX: Durant la Guerra del 1936-1939 iniciada amb la rebel·lió militar del 18 de juliol de 1936, Antella, així com la capital, València, va romandre fidel al govern de la República. Durant el conflicte hi moriren 21 veïns al front. Tots ells en l'Exèrcit Popular de la República.

El 20 d'octubre de 1982, el municipi i terme d'Antella patiren, com pocs, la Pantanada de Tous, popularment coneguda com "la pantanà", la gran inundació ocorreguda a conseqüència del trencament de la presa de Tous, a deu quilòmetres d'Antella, carretera amunt. El trencament del pantà originà una riuada de 16.000 m3/s. Es vetgeren afectats 290km2 de superfície.

La Pantanada de Tous ha estat la catàstrofe més gran de la història moderna del Pais Valencià, i deixà el poble d'Antella en una situació econòmica lamentable. Bona part del terme així com l'Assut d'Antella,hagueren de ser refets de bell nou. A base de molt d'esforç i sacrificis, la vila ha anat tornant a la normalitat.

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31