Formulari de cerca

Antella

ORIGEN

El nom Antella té un origen preromà. La forma prové del llatí ANTAE, que significa “barrera”. La forma diminutiva d'ANTAE, ANTICULA, en la seua evolució medieval donaria el nom actual "Antella" mitjançant l'evolució Anticula-Anticla-Antilla-Antella. L'emplaçament de la nostra localitat ens explica el seu significat: "lloc on acaba el camí". Cosa que no sols passa a aquesta localitat de la Ribera del Xúquer, també passa a Andilla, a la comarca dels Serrans, i a la localitat d'Antella, a tocar de Florència (Itàlia), entre d'altres. Si hui el poble no fa honor al seu nom és perquè en la dècada dels anys quaranta del segle XX els enginyers obriren una carretera per a permetre construir el Pantà de Tous.

El nom d'Antella no figura en el Llibre del Repartiment de Jaume I però sí que el trobem documentat a les Ordenances de 1350 de la Séquia Reial del Xúquer, ja que en l'article 14 figura: “… lo açut de la cequia damunt dita, lo qual es appellat lo açut de Antella”.

 

HISTÒRIA

  • Les primeres referències de poblament són les restes d'un poblat iber (segles III a I a.C.) on encara hi ha llenços de la muralla i on s'ha trobat  ceràmica en abundància. 
  • La fundació de l'actual vila és musulmana. Té el seu origen en un poblament anomenat Xarquia que fou abandonat pels seus moradors a causa de les contínues avingudes del Xúquer i el traslladaren a l'actual emplaçament. 
  • Després de conquerir València (1238) el rei Jaume I va conquistar Antella. Probablement, Guillem de Fabra, cavaller que va lluitar junt al rei durant la conquesta de València, i que també va servir Pere II el Gran durant l’expedició de càstig contra els rebels musulmans de Tous i Carlet, fou el primer senyor d’Antella. El rei Martí l'Humà li va vendre, l'any 1408, a Joan Gascó, el terç delme del pa, del vi i d'altres drets, sobre el lloc d'Antella, amb la Xarquia i Rafelet. El 1467, el rei Joan II va vendre a Miquel Joan Cervató la suprema jurisdicció civil i criminal sobre aquests llocs. El 1568 es va concedir al cavaller Miquel Salvador el títol de baró d'Antella. Aquest títol el van posseir les famílies Dassió, Ferrer de Pròxita, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira. 
  • El 1609 van ser expulsats els habitants moriscos. L'any següent el baró d'Antella atorgà la Carta Pobla a 57 nous pobladors, als quals obligava a pagar un elevat tribut en fruïts.
  • Segle XVI: El riu Xúquer, durant la riuada del 27 de setembre de 1517, enderrocà 31 cases a la localitat veïna de Sumacàrcer i arrasà el llogaret d'Alcosser. El 4 d'abril de 1525 els moriscos d'Antella foren batejats per la força de les armes. L'any 1574 l'església d'Antella és nomenada parròquia, hi havia120 cases amb cristians nous.
  • Segle XVIII: El 5 de maig de 1704 el capellà Vicent Esteve col·locà i beneí la primera pedra de l'església parroquial que es va construir sobre els fonaments de l'antiga mesquita musulmana. El 14 de novembre de 1716 una nova riuada del riu Xúquer inundà Antella amb una alçada superior als quatre pams. Hom hagué de desallotjar les cases veïnes al riu. El segon dia del mes de juny de 1722, durant la festivitat del Corpus Christi es va procedir a beneir la nova església edificada, tot traslladant-hi el santíssim sagrament que es custodiava al Palau Senyorial. El 20 d'octubre de 1725 començà a funcionar una nova barca per a creuar el riu entre Antella i el camí de Sumacàrcer. El 1766 els veïns volien fer venda lliure de mercaderies, però el senyor va aconseguir que el Reial Acord fera complir els capítols de població. El Dia 25 de novembre de 1754 la Reial Audiència de València, després d'haver sentit el Fiscal i el marqués d'Ariza (propietari del lloc de Cotes), concedeix a Agnés Ferrer de Proxita (VII Baronessa d'Antella), permís per posar una barca per al trànsit de gent entre Antella i Cotes, amb el dret per al barquer de cobrar el salari necessari per a la seua subsistència. Es començà a construir la barca adequada i quan ja estava finalitzada, el dia 13 de març de 1755, el senyor de Sumacàrcer s'oposà al permís atorgat i  presentà un plet contra el senyor d'Antella en la Reial Audiència de València. El senyor d'Antella, amb la barca construïda l'hagué de deixar al riu sense utilitzar-la fins a l'aclariment del plet,  el qual es resolgué a favor seu en data 21 d'octubre de 1756, que li concedia el dret a utilitzar la barca per al trànsit de passatgers, cavalleries i carruatges entre Antella i Cotes. El 30 de juliol de 1775 a l'empara d'un reial acord que autoritzava l'assemblea, els propietaris dels pobles d'Alberic, Alcosser, Gavarda i Antella es reuniren a Alberic per plantejar un plet contra els respectius senyors, als quals es negaven a pagar els impostos i les particions dels fruïts, sota la representació de l'advocat Donís i Antoni Lloret. Com a propietaris residents a Antella, hi assistiren Joan Pau Frígols, Jaume Sanchis, Josep Inglés, Joaquim Crua, Antoni Torres, Miquel Faura i Vicent Pardo. La riuada de Sant Francesc, el dia 4 d'octubre de 1779, ocasionà que els carrers d'Antella paregueren rius i l'església s'omplí d'aigua. A les 5 hores de l'endemà aturà de ploure, però el riu Xúquer se n'havia eixit del caixer. També el riu Albaida ocasionà danys greus a les cases i el conreu de l'arròs, especialment al poble d'Alcosser, poble situat entre Gavarda i Alberic. Dos anys més tard, enfront de les constants riuades que l'inundaven, la població d'Alcosser fou abandonada per complet, després de la riuada de l'1 de setembre de 1781. El dia 2 d'octubre de 1785 fou instal·lat el rellotge al campanar. El mestre rellotger de Canals, Cristòfol Sanchis, en aquest dia instal·là el rellotge del campanar, el qual costà 104 lliures, i 46 lliures amb 16 escuts la instal·lació. Totes aquestes despeses foren sufragades amb almoines dels veïns. El dia 14 de juny de 1792, el Botànic Cavanilles passà per Antella. Aquell dia, venia de Rotglà, passà per la Vall Farta, on travessà Sellent, Càrcer, Alcàntera i Beneixida. Passà la barca per arribar a Gavarda i continuar fins a Antella. Des d'ací es dirigí, tot creuant la barca, a Sumacàrcer, on pernoctà. A l'endema observà la Vall Farta i visità els assuts i les séquies de Carcaixent i Escalona i tornà a pernoctar a Sumacàrcer.
  • Cens de Floridablanca (16 de novembre de 1786): En aquesta data Antella tenia un cens de 688 habitants, dels quals 175 eren homes fadrins, 174 dones fadrines, 145 homes casats, 174 dones casades, 11 homes vidus i 27 dones vídues. Per edats, 143 eren menors de 7 anys (66 xiquets i 77 xiquetes), 129 xiquets d'entre 7 i 16 anys (61 xiquets i 68 xiquetes), 118 joves d'entre 16 i 25 anys, 179 persones entre 25 i 40 anys, 62 persones entre 40 i 50 anys i 57 persones amb més de 50 anys.
  • Segle XIX: El dia 1 de juliol de 1808, l'exèrcit francès del Mariscal Bon-Adrien Jeannot de Moncey arribà a Antella, tot fugint del cercle que li havien preparat quan atacava la ciutat de València. Moncey ordenà tancar les comportes de la Séquia Reial per augmentar el cabal del riu Xúquer aigües avall. Això impediria que els seus perseguidors pogueren travessar el riu per atacar-lo pel seu flanc esquerre. Un cop passat l'exèrcit a l'altra banda del riu Xúquer, seguiria el camí de Sellent per enllaçar amb el Camí Reial, en direcció a Almansa (sense saber-ho, el mariscal francés ha seguit la mateixa ruta que el rei Jaume I va fer l'any 1244 per conquerir el castell de Xàtiva). A la vesprada, el general Llamas, que venia de Xiva, arriba a Alzira, on es troba amb el comte de Cervellon, que ha arribat des d'Almansa. Llavors, ja sabrien que el mariscal Moncey havia aconseguit escapar de la tenalla. Ell i el seu exèrcit, plàcidament, avançaven cap a Madrid.
  • L'Escriptura de redempció del senyoriu d'Antella. El 26 de gener de 1859 veïns d'Antella, mitjançant una acta notarial, acorden pagar al comte de Ròtova, l'últim baró d'Antella, la quantitat de 400.000 reials de velló en compensació pels més de 20 anys que no li havien pagat les rendes (des de 1835) i perquè renunciara als drets que la casa comtal de Ròtova tenia sobre la baronia d'Antella. Antella, igual com la resta de pobles de la Ribera, abandonava el feudalisme que s'havia mantingut des del segle XIII, per acollir el liberalisme, fins a hui.
  • Segle XX: Durant la Guerra del 1936-1939 iniciada amb la rebel·lió militar del 18 de juliol de 1936, Antella, així com la capital, València, va romandre fidel al govern de la República. Durant el conflicte hi moriren 21 veïns al front. Tots ells en l'Exèrcit Popular de la República, tot comptant-hi un afusellat que passaria a ser l'única víctima reconeguda pel règim del dictador Franco. Al llarg del primer any de la guerra no hi va haver cap mort al municipi d'Antella. Segons com avançava la guerra augmentarien les víctimes, tal com manifesta la seqüència cronològica següent: cinc morts el 1937, set morts el 1938 i vuit morts el 1939, més una víctima amb data desconeguda. Crida l'atenció que dels vint-i-un morts documentats, vuit hi moriren en les últimes setmanes de la guerra, entre gener i març de 1939. La guerra va concloure de manera formal el dia 1 d'abril de 1939.
  • El 20 d'octubre de 1982, el municipi i terme d'Antella patiren, com pocs, la Pantanada de Tous, popularment coneguda com "la pantanà", la gran inundació ocorreguda a conseqüència del trencament de la presa de Tous, a deu quilòmetres d'Antella, carretera amunt. El trencament del pantà originà una riuada de 16.000 m3/s, superior a la riuada de 1864. La zona inundada abastà 290km2 de superfície. La Pantanada de Tous ha estat la catàstrofe més gran de la història moderna del Pais Valencià, i deixà el poble d'Antella en una situació econòmica lamentable. Bona part del terme així com l'Assut d'Antella,hagueren de ser refets de bell nou. 
  • A base de molt d'esforç i sacrificis, la vila ha anat tornant a la normalitat. 

 

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30